dilluns, 10 de gener del 2011

S'inicia el 2011 sumant tres punts de gran valor

Hiroshi va tornar a marcar contra el Lleida


Lleida 0-1 Sabadell

Lleida: Eduardo, Dani Marín, Pau, Gabernet (min. 82 Gallego), Jerson, Miki, Jaume, Xavi Jiménez (min. 57 Cheik), Eizaguirre (min. 79 Imaz), Joao Moreira i Rayo.

Sabadell: De Navas, Chapi Arnau, David Bermudo, Toni Lao, Agustín, Robles, Cuenca (min. 88 Juvenal), Ciércoles (min. 83 Azparren), Hiroshi, Puigdollers (min. 65 Fito) i Marc.

Gols: 0-1 Hiroshi (min. 56)

Estadi: Camp d’Esports (1.800 espectadors)

Tot i el canvi d’any continua la bona dinàmica del nostre Sabadell que acumula un total de nou jornades sense conèixer la derrota i a més al Camp d’Esports de Lleida, fent un partit molt seriós, va trencar els sis partits que els d’Emili Vicente portaven guanyant de manera consecutiva. Però no va ser gens fàcil i els de Lluís Carreras van tindre que patir fins al final per emportar-se una victòria molt valuosa i que suposava iniciar la segona volta amb un triomf en un dels terrenys de joc més complicats de la lliga. La primera meitat però va ser molt pobre en quan a joc per part d’ambdós equips i la por a no encaixar cap gol va predominar alhora de triangular per intentar anotar en alguna contra. Gairebé cap aproximació dels nostres, però que van dominar a la perfecció el centre del camp i la parcel·la defensiva on els lleidatans només van inquietar al minut 43 amb un xut de Xavi Jiménez que De Navas va aturar amb les cames i tampoc va aprofitar el rebuig Rayo que acabaria xutant massa alt. El segon període va ser del tot diferent i en només cinc minuts Isaac Cuenca amb un tir des de dins l’àrea local i Agustín amb una rematada de cap avisarien del que aviat acabaria succeint. I és que el Sabadell semblava molt més entonat, amb les idees més clares de cara a buscar la porteria d’un Eduardo que va estar molt tou en la jugada més decisiva i no va ser capaç d’aturar el xut d’Hiroshi que va recollir una passada llarga per marcar l’únic gol de la tarda tot fent saltar d’alegria tan als aficionats desplaçats fins a la Terra Ferma com a tota la banqueta saballuda. Amb el marcador a favor van arribar les presses als locals que veien com la possible victòria podia escapar-se davant els nostres jugadors que van continuar actuant de manera molt compacte tot i les bones ocasions de les que van disposar els blaus, sobretot d’un Joao Moreria que va fer lluir a De Navas a la sortida d’un còrner que va treure una mà miraculosa. Però en el mateix servei de cantonada van arribar unes mans clares de Fito dins l’àrea que l’àrbitre va decretar com a penal. Una pena màxima però que el màxim golejador local, Rayo, va enviar fora fent embogir novament a la banqueta sabadellenca. Cada cop quedava menys temps però les desgràcies s’acumulaven, aquest cop en forma d’expulsió, també justa, d’un Chapi Arnau que al minut 80 va veure la segona groga. Es va aguantar estoicament i De Navas va tindre que intervenir altre cop en un remat de Cheik que no va acabar en res. Al final victòria de patiment i de molt treball que fa sumar tres punts d’immens valor en un camp realment complicat.