dilluns, 21 de març del 2011

Apatia general que només val un punt

El golàs d'Hiroshi va ser molt celebrat per tots els jugadors arlekinats.

Sabadell 1-1 Oriola

Sabadell: De Navas, Toni Lao, Alex Ruiz, Azparren, Agustín, Ciércoles, Raúl Rodríguez (min. 63 Eneko), Fito (min. 72 Manga), Hiroshi, Juvenal (min. 55 Robles) i Marc.

Oriola: Yelco, Juanma, Benja, Carmelo, Arturo, Samu, Molina, Matías (min. 77 Villa), Eldín, Cases i Florian (min. 89 Garavano).

Gols: 1-0 Hiroshi (min. 39), 1-1 Molina (min. 48)

Estadi: Nova Creu Alta (5.300 espectadors)

Tot i el bon inici de partit, el Sabadell que tenia una nova oportunitat d’aconseguir tres punts vitals davant un rival directe i a casa, va defallir en el seu intent per aconseguir sumar la victòria. La bona sortida dels de Carreras va ser únicament un miratge ja que davant, un equip molt veterà, però alhora molt ben plantat damunt el rectangle de joc van ser una quimera gairebé impossible de superar. A més els visitants van taponar la sortida dels nostres i no van deixar que el centre del camp canalitzés el joc amb facilitat. En molts moments serien els de “Pato” qui tindrien el tempo del partit agafat, ben al contrari del que es podia suposar en un primer moment. El primer tir però seria saballut i va arribar al minut 13 amb un cop de cap de Raúl Rodríguez que aturaria Yelco. Poc després ho intentaria Hiroshi a la mitja volta però el seu xut marxaria fora per poc. També Fito xutaria massa creuat en una altra bona ocasió. Els visitants no van provar-ho fins la mitja hora de joc amb un xut de Molina que sortiria massa alt, fins que al minut 38 van tenir una gran opció amb un doble tir de Cases que De Navas va desviar espectacularment. I quan més enrevessat i menys control hi havia dins el partit va arribar l’espurna que semblava definitiva per acabar de despertar a un Sabadell que davant de més de 5.000 espectadors anotaria el gol de l’esperança. Seria Hiroshi de primeres i després d’un servei de cantonada que Juvenal executaria a la perfecció. Amb el gol va semblar que el descans serviria per aclarir idees i sortir més endollats al camp. Però ben al contrari ja que només començar el segon temps arribaria l’empat, obra d’un Sergio Molina que va botar una falta força llunyana i que després de no tocar a ningú acabaria al fons de la xarxa d’un De Navas que es va veure totalment sorprès. Cop dur el que va caure sobre l’estadi però que hauria pogut apaivagar-se dos minuts més tard després d’una cavalcada de Raúl Rodríguez per banda dreta que serviria el gol gairebé fet a un Ciércoles que de cara i amb tot a favor va estampar la pilota contra el travesser. La mala fortuna es va aliar de la nostra part i els visitants a partir de llavors van dedicar a fer-se forts en defensa i controlant el centre del camp gairebé no van veure perillar l’empat. A més a la contra haurien pogut fer molt de mal en les botes de Florian i també Matías que per banda dreta va portar molt de perill. Els nostres veient el pas dels minuts i més amb el cor que no pas amb el cap van dedicar-se a penjar pilotes a l’àrea d’un Oriola que no va patir per finalitzar amb una igualada que els deixava molt més contents que no pas a nosaltres, en un dia que en certs moments l’apatia va ser superior a les ganes mostrades en d’altres ocasions.