divendres, 14 d’octubre del 2011

El Rival: A.D. Alcorcón

L'Alcorcón va ser l'equip revelació la temporada passada

Primera visita de la història de l’Alcorcón a l’estadi de la Nova Creu Alta. L’equip d’Anquela, un conjunt realment incòmode d’enfrontar-s’hi, també com a visitant ja que van començar forts la lliga on van golejar al Huesca per un contundent 0 a 3. Aquesta va ser la seva millor arma l’any passat, temporada del seu debut a la divisió de plata del futbol espanyol i que molt bé coneix el centrecampista saballut, Samuel Baños, que va arribar al Vallès procedent de l’Alcorcón. L’equip presidit per Julián Villena vol consolidar el projecte dels alfarers a la Segona Divisió A i per això durant l’estiu van estimar fer pocs canvis en la plantilla actual respecte la que tan bon rendiment va donar l’edició anterior.

Així, homes de la qualitat d’Abraham procedent de la Ponferradina, tot i començar l’any al Gimnàstic de Tarragona o Miguélez que ho feia del Sant Andreu van fitxar per donar un toc de qualitat a la zona ample. També van firmar per l’equip groc, Expósito arribat del filial del Madrid i el davanter de Vic, Oriol Riera, i format a la cantera del Barcelona al igual que Saúl Berjón que a darrera hora va arribar com a cedit per part del conjunt blaugrana. A tots ells cal afegir-hi la bona defensa dels d’Anquela que basa els seus majors èxits en la reraguarda i en els pocs gols que encaixen on hi destaquen noms coms els de Rueda, Nagore o Ángel Sánchez. Són un conjunt força veterà i experimentat que gens fàcil posarà les coses als nostres atacants. Però els autèntics líders de l’equip i el seu motor és Sergio Mora a la zona ample ja que mou el grup com ell creu, sent a més un perfecte llançador de faltes. Ben acompanyat es troba el madrileny per Rubén Sanz o el francès Babin que també actua a l’eix de la defensa. També les bandes són un perill amb l’exquisita tècnica del sevillà Fernando Sales o les arribades de Paco Montañés. I tot això amanit per un Borja que tornarà a ser clau com a segona punta, un jugador molt versàtil i mòbil que fent companyia al referent atacant, Quini, formen una parella letal cara porteria rival. De fet aquest últim ja va ser màxim artiller dels madrilenys la temporada anterior amb 22 gols anotats. Tot un perill per a la nostra defensa.

Partit que es peveu realment igualat entre dos equips amb aspiracions per a realitzar una bona temporada i quedar-se una campanya més a la Segona Divisió A. A més, tenim en contra l'únic precedent entre madrilenys i catalans en partit de la segona eliminatòria de Copa Del Rei disputat el passat mes de setembre i que va acabar amb victòria groga per 2-1 remuntant en els darrers minuts el gol de Fito Miranda.