divendres, 28 d’octubre del 2011

El Rival: C.D. Alcoyano

L'Alcoyano torna a la divisió de plata 42 anys després

El darrer duel del mes de d’octubre serà per a recordar vells encontres a la Segona Divisió B, que en aquest cas, com no diria la cançó, “qualsevol temps passat ens sembla millor”. Ara Sabadell i Alcoyano es retroben novament després d’anys a la categoria de bronze per jugar-se tres punts de plata. I és que els valencians amb un metòdic David Porras que continua a la banqueta, feia 42 anys que no trepitjaven la categoria. Molt de temps i després de varis intents fallits, quan semblava que menys ho assolirien van fer un gran final de temporada, classificant-se per unes eliminatòries d’ascens on van eliminar a tot un Madrid B i fent un partidas al mateix Santiago Bernabeu, desfent-se en segona ronda de l’Eibar i aconseguint l’històrica fita davant el Lugo.

Sense estirar més el braç que la màniga els alacantins van mantenir bona part del bloc de l’ascens amb un Fernando Maestro que un cop més seguirà sent un baluard sota pals. La defensa, on volen basar la majoria dels seus èxits també serà comandada Fernando Martín i Rojas a l’eix i els laterals per Pina i Morcillo que ha estat l’únic reforç en aquesta demarcació. Al centre del camp, una temporada més, Diego Jiménez recull i disposa a la resta de companys per a que juguin, acompanyat per Miki Martínez, conegut per tots nosaltres després del seu pas per la Nova Creu Alta. Un altre ex-saballut és Antonio Cañadas que després de deixar Múrcia va firmar per l’Alcoyano. D’altres homes destacats a la zona ample també són Dani Fernández, César Remón o Guille Roldán que donen contundència a l’equip. Les bandes amb homes ràpids com Paco Esteban i sobretot Álvaro, jugador molt a tenir en compte i absolutament desequilibrant entrant per la banda dreta, poden fer molt mal a les defenses contràries. Per la rematada, el llargarut Fabiani i també Gato són els homes a vigilar per els nostres centrals.

La darrera visita que va fer-nos l’Alcoyano a la Nova Creu Alta va ser la temporada anterior quan ja en aquell partit vam ser proclamats campions de grup per la derrota del dia abans del Badalona al camp de l’Alzira. Així doncs, amb passadís inclòs, vam caure enmig de la festa per 0 a 1 davant els de Paco López que es jugaven molt i que amb un solitari gol de Fabiani en van tenir prou.