diumenge, 16 d’octubre del 2011

Partit de brega per continuar sumant

Sabadell 1-0 Alcorcón

Sabadell: De Navas, Óscar Ramírez, Redondo, Toni Lao, Olmo, Ciércoles, Áaron Bueno (min. 60 Juvenal), Héctor Simón, Baha (min. 24 Florian), Puigdollers (min. 75 Álex Cruz) i Lanzarote.

Alcorcón: Manuel, Agus, Anuarbe (min. 60 Carlos Martínez), Rueda (min. 46 Miguélez), Babin, Rubén Sanz (min. 73 Saúl), Fernando Sales, Abraham, Quini, Ángel i Montañés.

Gols: 1-0 Áaron Bueno (p. Min. 9)

Estadi: Nova Creu Alta (5.500 espectadors)

Es presumia un duel realment intens i complicat davant un Alcorcón que amb el seu joc directe i molt compacte en zona defensiva ens faria treballar de valent. Més encara quan als 43 minuts de joc i per una segona targeta molt rigorosa que veuria Jesús Olmo per cometre falta al centre del camp, faria que haguéssim de jugar tota la segona meitat en inferioritat numèrica. Però amb els onze homes sobre el camp, vam ser dominadors del partit amb ocasions clares, tot i una primera arribada dels visitants a l’inici de l’encontre que De Navas aturaria sense problemes. Aviat arribaria el gol quan als 8 minuts una centrada d’Óscar Ramírez acabaria picant contra les mans de Rueda en un penal clar que significaria la tercera diana a la lliga d’Áaron Bueno, molt celebrada a les poblades grades de la Nova Creu Alta. La resposta dels madrilenys no tardaria en arribar tot i que molt tímida en xut llunyà d’Abraham. Els minuts corrien i amb la lesió de Baha, tornaria al rectangle de joc el francès Florian que gaudiria d’una immillorable oportunitat amb un remat de cap que la defensa alfarera va aconseguir treure quan ja es cantava el gol. També Héctor Simón tindria la seva, però quan es decidia encarar tot sol al porter Manuel, arribaria en carrera Babin per desfer el perill i enviar la pilota a còrner. Teniem el partit sota control i només alguna pilota penjada a la nostra àrea que recollia Quini ens feia mantenir desperts en la zona defensiva. Però les forces, en quan a joc, quedarien compensades al límit del descans amb l’expulsió d’Olmo, molt protestada per la parròquia saballuda. El segon període canviaria radicalment amb els nostres jugant amb 10 i amb Ciércoles actuant a la posició de central. Més arreplegats intentàvem sortir a la contra encara que l’Alcorcón va fer-se amb el total domini de la pilota i el monòleg atacant dels d’Anquela seria constant. Ens vam multiplicar en defensa i amb un David de Navas pletòric vam aconseguir mantenir al seu home de referència, Quini, que gairebé no tindria oportunitats. Seva però seria la millor ocasió quan en un xut a boca de canó serviria per veure l’aturada del partit d’un Sant que enviaria la pilota a servei de cantonada. També els xuts d’Abraham i les internades per banda de Fernando Sales es convertien en un veritable perill, així com les jugades a pilota aturada que foren defensades amb gran encert i ja al minut 90 altre cop el porter saballut volaria per aturar una rematada de cap de Babin que mostrava la seva desesperació per no haver pogut foradar les xarxes arlequinades. Amb gran esforç i patiment vam sumar tres punts més a casa davant un rival que va deixar una bona imatge en el seu pas per la Nova Creu Alta.